Bon dia a tothom,

Soc conscient que faig tard en aquesta entrega parcial al folio amb una mica de retard, però volia participar!

Les imatges que he escollit per fer els esbossos són el menjador de la meva casa, una persona asseguda, ja que m’agradaria implementar-la al sofà, i per últim, com s’apropa el Nadal he volgut escollir un arbre de Nadal.

A l’hora de realitzar els esbossos, m’he sentit bastant còmode, ja que el fet de dibuixar em relaxa bastant i és una cosa que m’agrada fer, respectant els dibuixos m’ha costat encertar les dimensions dels objectes al paper i situar-los correctament. Després els esbossos tant de l’objecte com de la persona els he volgut implementar dintre dels dibuixos de sistema dièdric com en els de perspectiva cònica amb 1 i 2 punts de fuga, no sé si ha sigut una decisió correcta.

Hola a tots i a totes aquesta, és la meva proposta d’història il·lustrada al escoltar la cançó “Games without frontiers”. En un principi vaig fer una escolta activa de la cançó, però també vaig haver de buscar la lletra per tal d’entendre per frases el que volia expressar l’autor. 

Jo he entès el tema com si expliquès la guerra entre els diferents paÏsos com un joc de nens, on cap dels participants és conscient del que estan fent realment.  

Partint d’aquesta base, he estructurat el dibuix com si es tractés d’un pati o un parc, on cadascú dels nens juga a una cosa diferent. He volgut jugar sobretot amb la inocencia, com per exemple el cas del nen que està d’esquenes a l’arbre, que interpreta que no és conscient de tot el que passa al seu voltant. 

D’alguna manera, també he volgut representar com la lluita de classes i la posició social que té cada nacionalitat dins del món, i com alguns exerceixen la força damunt  d’altres, com és el cas de la foguera. 

I per últim, he volgut utilitzar la tipografia coma arma per expressar la violència de la guerra, i per trencar amb tot aquest món imaginari, que en una lluita amb armes, no és present.

Diagrama:

• https://www.canva.com/design/DAFSGr5aqn0/75oRDJw38Rpn1FKgALlZJg/edit?utm_content=DAFSGr5aqn0&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Pel que fa al poema visual, he volgut utilitzar la problemática de la frontera americana. En aquest las he optat per una figura molt coneguda, com es la del ex President Trump, per expressar com amb les paraules d’una sola persona, es por impedir el pas de milers d’altres. Es mostrar també la lluita entre dos tipos de societats completamente diferente, i com la societat más rica, total i només estar formada per un componente, és més gran i té molta més força que l’altra. 

A l’esboç li falta incorporar tot els elements del collage que encara he de acabar de pensar, pero en un principi, les zones on estan els “bla” que conformen la frontera, vull que estigui formada de moltes lletres de diferentes tipografies. Les cares dels suposats immigrants, vull que estiguin formades per objectes banals, com per demostrar la poca importància que tenen als ulls de la autoritat.

• https://www.canva.com/design/DAFSG7m_iog/WmtdowQqihZW5EuiAbdEhA/edit?utm_content=DAFSG7m_iog&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Hola a tots i totes!

En aquesta activitat Flash: Dibuixar amb paraules, he volgut explorar la definició de la paraula límit mitjançant el dibuix. La meva intenció era desconstruir la paraula límit, o preguntar-me; que és el límit? Segons la RAE límit és: ‘Línea real o imaginària que marca el fin d’una superfície o cos o la separació entre dos entitats.’ Però jo crec que va més enllà la definició de límit com la definició d’un espai on no es pot traspassar. I ho he volgut reflectir mitjançant l’espai, arribar fins al límit del paper físic per dibuixar la paraula límit. També he experimentat amb el límit de la pròpia paraula, no només besant-me en un sol espai de 4 costats sinó en la mateixa paraula.

I aquest ha sigut el resultat creatiu:

Hola, bon dia a tots!
Per aquesta activitat he escollit per a l’objecte una llampada de lava que tinc a l’habitació, ja que és un objecte molt estètic i que sempre tinc present.

Per al paisatge urbà, he agafat una imatge del centre del meu poble, per una part per on sempre haig de passar per anar a casa.

I per últim, l’obra històrica que he escollit ha sigut “La mujer del pelo amarillo” de Pablo Picasso, l’he escollit, ja que és una obra que treballa molt amb la línia i utilitza uns colors molt plans, a més, té una textura on es noten molt els traços del pinzell amb la pintura.